Es produeix corrupció legislativa quan els poders públics, en l'elaboració d'una llei o disposició de caràcter general, actuen afavorint l'interès particular en comptes de l'interès públic o bé actuen contravenint normes jeràrquicament superiors, com la Constitució Espanyola. Aquest tipus de corrupció pot produir-se en l'àmbit del poder legislatiu (Corts Generals estatals i parlaments autonòmics) o bé en l'àmbit del poder executiu quan aquest aprova reglaments o disposicions de caràcter general (executiu estatal, autonòmic o ajuntaments).
Recentment, amb motiu de l'aprovació de la col·loquialment anomenada Llei de Taxes, han estat diverses les opinions que han sostingut que aquesta norma és clarament contrària a l'article 24 de la Constitució Espanyola, que reconeix el dret fonamental a la tutela judicial efectiva. De ser certa aquesta premissa, podrien considerar aquest com un cas de corrupció legislativa, en el qual s'ha vist perjudicat un dret fonamental dels ciutadans donant prioritat a altres interessos no reconeguts en la norma suprema del nostre ordenament jurídic.
D'altra banda, també hi ha veus en la societat i en el món acadèmic que consideren que podria ser il·legal la normativa relativa a la nacionalització de les entitats financeres assumint les pèrdues d'aquestes a través d'aportacions directes de l'Estat, és a dir, socialitzant la pèrdua d'entitats lucratives privades. Es argüeix que no es pot, mitjançant una llei, afavorir interessos privats, com es fa en assumir les pèrdues d'una entitat financera amb els diners de l'Estat.
