El jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Múrcia (TSJM) que imputi al president d'aquesta regió, Pedro Antonio Sánchez, per suborn, frau i revelació d'informació per la seva participació en la trama Púnica, en contra del criteri d'Anticorrupció.
Velasco ha elevat una exposició raonada al TSJM en apreciar indicis que Sánchez va poder haver-se beneficiat de serveis de reputació personal prestats per empreses de la xarxa Púnica i pagats amb diners públics.
En el seu acte, de 32 pàgines, el magistrat detalla tots els indicis de la presumpta concertació de l'aforat Pedro Antonio Sánchez amb l'informàtic expert en reputació a Internet Alejandro de Pedro per "netejar" amb diners públics seva imatge a les xarxes socials amb motiu de seva campanya per a les eleccions a la Presidència de la Regió de Múrcia, "llàstima els interessos de l'administració pública, que no ha de córrer amb semblants despeses particulars".
Velasco explica que a la data dels fets, juny de 2014, Pedro Antonio Sánchez era el conseller d'Educació i es va concertar amb De Pedro per netejar la "inconvenient imatge que podria donar davant el partit i la societat" donada la quantitat d'investigacions penals a les que hi havia i estava sent sotmès per la seva actuació pública, tot això amb l'objectiu de presentar-se a presidir el Govern Autonòmic, "com finalment va aconseguir".
Segons el jutge, "no ho va sufragar amb els seus diners particular, ni ho va fer personal al servei del seu càrrec públic del seu Gabinet de Premsa, ja que no està entre les seves tasques condicionar la imatge privada de la persona, i ell era conscient", sinó que el va començar a aconseguir a través dels treballs d'empleats de les empreses de Pedro: EICO / Madiva.
Aquests treballs, continua el jutge, es van començar a realitzar com a avançament d'una futura adjudicació "inflada" en contractes públics de formació que aquell s'adjudicaria a empreses vinculades a De Pedro i al seu soci, José Antonio Alonso Conesa.
Els treballs de reputació es van concretar en un cost de 4.600 euros al mes, que incloïen els honoraris d'un periodista per un diari digital, així com la creació d'un portal que donaria cobertura als treballs de reputació de caràcter personal, i que durarien 7 mesos , de novembre de 2014 a maig de 2015, just el període previ a la campanya electoral d'aquest any.
Les quantitats estipulades no es van arribar a cobrar, explica Eloy Velasco, ni la "formació" es va arribar a adjudicar a l'explotar l'operació policial d'aquesta causa judicial, a finals d'octubre de 2014, que el va avortar.
En la seva exposició raonada, el jutge va detallant tots els indicis trobats al llarg de la investigació contra Pedro Antonio Sánchez, entre ells els correus electrònics, les trucades telefòniques o els intercanvis de WhatsApp. També diversos informes sobre els treballs de reputació en línia, així com l'agenda d'una empleada en la que fixava la data de 3 de novembre de 2014, Dilluns, com la d'inici d'aquestes treballs.
Després de detallar tots els indicis recollits en aquesta investigació, el jutge en la seva exposició motivada, argumenta per què els fets investigats encaixen dins dels delictes de frau, de l'art 436 del CP, el delicte de suborn, de l'article 419 del mateix codi, i de revelació d'informació reservada de l'art 417.
El delicte de frau es consuma
El magistrat distingeix entre el delicte de malversació, que és un delicte de resultat, i el de frau de l'art 436, que es consumeixi amb el "mer acord o concertació" amb un interessat en algun contracte públic, afectant els interessos de l'Administració i la lliure concurrència, en tant que altres possibles futurs licitadors no han tingut el mateix privilegi de poder optar a les mateixes condicions. El magistrat recorda que, de consumar una malversació, aquesta podria absorbir el delicte de frau perquè aquest és un delicte més lleu. Però de no existir la malversació perquè no es va arribar a realitzar el pagament, com ha passat en el present cas, el delicte de frau subsisteix, com explica el TS en sentència de 28 de gener de 2014. L'alt tribunal qualifica el delicte de frau com "netament tendencial o de mera activitat, que ve a castigar veritables actes preparatoris, ja que no necessita per a la consumació ni la producció de l'efectiu perjudici patrimonial ni tan sols el desenvolupament executiu del frau". El magistrat cita diverses sentències del TS on es distingeix entre el concert per defraudar (delicte de frau) i l'efectiu perjudici patrimonial (malversació) la seua sanció està a realitzar el que el Suprem denomina "una progressió intensificadora de l'injust" que, en conclusió, ve a corroborar que el delicte de frau és un delicte de mera activitat, "que es consumeixi amb que existeixi la concertació per tal de defraudar". No s'exigeix l'efectiu perjudici perquè el bé jurídic que predomina és "la transparència i publicitat de la contractació d'ens públics". Si hi ha perjudici, entraria en joc l'altre bé jurídic lesionat, el de la malversació.
El delicte de revelació d’informació reservada
En la seva exposició raonada, Velasco explica que el delicte de revelació d'informació reservada en el moment en el que s'aporta a estranys a l'Administració, documents i sobretot intencions de contractar, "desconeguts per la resta de possibles futurs postulants, sobre els quals recau el deure de reserva, ja que no han de ser divulgades, que és el realment atacat, i l'acció l'executen no només qui els revela efectivament, com més qui ordena i assenyala com i en quina mesura ia qui s'envien els documents i es revelen les informacions que desconeixen els altres administrats ".
Velasco fa constar que frau i revelació d'informació privilegiada no concorren en concurs de normes ja que es poden cometre de forma independent, l'un sense l'altre. El magistrat esmenta també doctrina del TS que ve a corroborar que el delicte es comet en filtrar informació del que es pretén i com després es van aportant informacions per "facilitar la confecció de normes per les quals havia de regir-se el concurs".
Delitcte de suborn
El magistrat argumenta que el delicte de suborn del 419 del CP es comet quan es produeix suborn i corrupció en el fet de rebre serveis personals i avaluable en diners -assessorament, reputació a internet, infraestructura en estratègies comunicatives no públiques- a canvi de realitzar una actuació administrativa pròpia en matèria de concursos i contractació pública, "atacant la venalitat de la funció pública, el respecte a la neutralitat, probitat i imparcialitat de la mateixa". És un delicte la persecució protegeix el prestigi i l'eficàcia de l'Administració Pública mitjançant la garantia de "la probitat i imparcialitat dels seus funcionaris".
"Als efectes del que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de caràcter personal, aquesta Oficina de Comunicació no autoritza la difusió de dades personals continguts en la resolució ni la seva inclusió en fitxers o bases de dades. Per tant, la comunicació de dades personals serà responsabilitat dels mitjans de comunicació.
L'Oficina de Comunicació de l'Audiència Nacional adverteix que la difusió de dades personals o la seva inclusió en fitxers o bases de dades contingudes en aquesta resolució pot constituir una infracció sancionable, de conformitat amb el que estableixen els articles 44 i 45 de la Llei orgànica 15/1999.
Diari Digital La Razón
