La corrupció a Espanya ens surt cara i empitjora el funcionament de l’Estat. Però els que pitjor surten aturats dels continus casos de corrupció que afloren els telenotícies, portals d'internet i portades de diari dia rere dia; són els ciutadans.
El ciutadà és qui carrega amb les conseqüencies dels múltiples casos de corrupció donat que es ell qui paga els costos.
La corrupció és un mal global que llastra el progrés del país. Segons un estudi del Fons Monetari Internacional (Corruption: costs and mitigating strategies) publicat el passat mes de maig, la corrupció afecta de diverses maneres al creixement i desenvolupament dels païssos:
- Es redueix la capacitat de l'Estat per obtenir ingressos i exercir les seves funcions. L'evasió fiscal disminueix la capacitat recaptatòria de l'administració pública i, per tant, la qualitat dels serveis que presta es pot veure compromesa.
- La corrupció redueix els diners disponibles per a despeses prioritaris (com la sanitat, l'educació o les infraestructures, entre d'altres qüestions) en elevar els costos de les adquisicions públiques.
Cal preguntar quants diners del que va anar a parar en comissions il·legals hauria pogut dedicar-se a partides de despesa que tinguessin un major i millor impacte en la societat: beques a estudiants, pisos de lloguer social, o simplement pagament a proveïdors i / o menors impostos. Això ens porta a la natural conclusió que el dany de la corrupció no es limita als més de 7.500 milions d'euros que, segons el diari El Economista, s'han "saquejat" de les arques públiques espanyoles des de 1978. El cost de la corrupció també està en cada jove que deixa de formar-se per manca de beques, en cada descobriment científic (i la seva consegüent patent) que es deixa de fer per manca de finançament, i en cada cas de la justícia en el qual cal esperar anys per que hi hagi una resolució perquè al sistema no li han assignat els recursos necessaris per fer-la funcionar més eficientment.
Conseqüències de la corrupció
Segons l'FMI, les conseqüències de la corrupció van des d'una menor eficiència i inclusió de les diferents capes de la població en el creixement econòmic a importants efectes socials, com una disminució en la formació de capital humà, passant també per costos mediambientals.
Finalment, l'FMI assenyala que en reduir-l'ingrés dels Estats, aquests tendeixen a finançar-se utilitzant al seu banc central, la qual cosa crea un biaix inflacionista i menyscaba l'estabilitat del sistema financer.
En aquest últim cas, els ciutadans de la zona euro han hagut de patir les conseqüències d'unes polítiques que disminuïen la despesa pública i augmentaven els impostos a la major part de la població. Unes mesures que també van tenir el seu impacte en els ingressos reals de les classes mitjanes. Això ha estat així degut la mateixa causa que feia / fa a molts Estats recórrer al banc central per finançar-: la disminució dels seus ingressos.
En fi, la corrupció limita el creixement econòmic d'Espanya.
Diari Digital La cuarta columna
